LES PERLETES DE LA VIDA

La vida de tant en tant et regala perletes: petits plaers, instants màgics que cal assaborir, gaudir i esprémer al màxim. Perquè, d'aquesta forma, quan vingui un dia gris, que també n'hi ha, seràs capaç de fer-hi front amb serenor i podràs relativitzar el dramatisme d'aquell moment.
És impossible que constantment vagi tot de cara. És absurd pretendre que tot anirà bé, perquè no és real.
Suposo que el secret està en acumular el positivisme que t'atorguen les estones de plaer, les rialles compartides amb un amiga que t'estima, l'abraçadeta que et fa el teu fill, el dibuix ple de cors que et regala la menuda de la casa o una sorpresa de la teva parella preparada amb tendresa.
Les tempestes passen, els núvols escampen i la vida sempre torna a somriure.
Hi ha qui diu que sóc l'optimisme personalitzat. No ho sé. No sé si és optimisme això que m'empeny  a buscar la part positiva de cadascuna de les coses que em succeeixen, però no sé fer-ho d'una altra manera.
Les males notícies arriben soles i les desgràcies venen quan volen. Tanmateix, l'actitud amb què t'hi encaris pot minimitzar el dolor i alleujar la pena.
Crec que, en essència, es tracta de valorar molt allò que tens i de vetllar per les coses que realment importen, aquelles que, malgrat la seva senzillesa, són les que et faran feliç: les petites perles de les que parlava abans.
Si aquesta base és sòlida, la resta no trontollarà per més llamps i trons que vagin arribant.