LES SUPER TIETES

Trobo que la figura de la tieta està molt poc valorada.
Moltes tietes, i en especial la que inspira aquest post al meu blog, tenen un vàlua incalculable i ningú no en parla mai. No hi ha un "Dia de la tieta", no tenen gaires privilegis, cap cantautor els escriu cançons... En realitat, se les anomena poc, oi?
Avui he passat el dia amb la meva tieta Núria. Si bé és cert que en tinc més, de tietes, i que totes elles són fantàstiques, la Núria és especial.
Bàsicament perquè SEMPRE HI ÉS.
Hi és quan la necessito perquè em cuidi el més preuat que tinc. Només em cal fer una trucada, escriure-li un mail o enviar-li un whatsapp. Fins i tot si la faig venir a casa un diumenge al matí molt aviat perquè jo pugui anar a fer una col·laboració a la ràdio i també si és un dia feiner i ella se l'ha de demanar de festa.
També hi és quan li proposo d'anar totes dues amb els pirulos al teatre, al cinema o a sentir contes. Encara que ella, tan bé com jo, sàpiga que l'experiència pot esdevenir realment esgotadora.
I, per descomptat, hi és quan trobem un foradet per estar soles i fer un cafè o unes birres i ens expliquem totes les grans i petites coses que ens fan felices i les que ens preocupen.
Fa molts anys que em fa companyia. COMPANYIA en majúscules. No m'ha fallat mai, no m'ha traït mai i no m'ha deixat mai de banda. Compartim bestieses i foteses, secrets i confidències.
GRÀCIES, NÚRIA! Espero ser, algun dia, tan bona tieta com ho ets tu!