La vida es pot viure com qui no vol la cosa, intervenint més aviat poc en els esdeveniments que van succeïnt, deixant-se endur per la inèrcia de la pròpia naturalesa i permetent que la rutina t'arrossegui. És l'anomenat "anar fent". És una actitud conformista.
Però la vida també es pot viure aprofitant cada petit instant de gaudi, provant de canviar les coses que no ens agraden, plantejant-se reptes i lluitant de valent per assolir-los, fent autocrítica quan hem errat, cercant sempre el factor sorpresa, no perdent mai la il·lusió, perseguint amb força els nostres somnis i cuidant permanentment els petits detalls... esforçant-se perquè cada matí llueixi el sol.
Si bé en el primer cas hom aconsegueix passar per aquest món sense gaires complicacions, la felicitat que t'atorga la segona opció és infinitament major.
Jo trio lluitar pel que vull i pel que estimo. Potser el camí requereix més esforç, però la gratitud que experimentes no té preu.
Jo crec que si mirem enrere trobarem al llarg de la vida moments de "l'anar fent" i moments en el que,petit qui peti, et menges el món. Penso que ha d'haver moments de tot però, posats a escollir, sempre hem d'escollir l'aprofitar i viure cada moment! Perquè de vida només n'hi ha una...
ResponEliminaSalutacions!
Sí, tens raó. Evidentment, és impossible estar sempre a dalt de tot, amb totes les forces que requereix aquesta actitud optimista i lluitadora, però com dius tu, posats a triar: intentem provar-ho!
Elimina