Jo hi faria un matís. No crec que el plaer sigui una satisfacció dels sentits 'o' de l'ànim. Sóc del parer que, si de cas, el plaer l'experimentes fisiològica i emocionalment a la vegada. Per tant, perquè un plaer ho sigui, el goig ha der ser tant físic com anímic.
Per entendre'ns, el plaer que et proporciona prendre una tassa de cafè calent, en silenci, després d'un dia agitat, mirant com la nit es torna negra, és físic, en efecte, perquè et satisfan l'aroma del cafè i el seu sabor intens. Ara bé, per força, el grat també és espiritual. Precisament és la combinació d'aquests dos aspectes el que eleva quelcom a la categoria de plaer.
Tothom té petits plaers preferits. Un dels meus és esmorzar quan encara és de nit, en alguna cafeteria d'aquestes que obren a quarts de sis del matí, amb un diari entre les mans i tot el dia per endavant. Vaig començar-ho a fer quan treballava de nit, en sortir de la feina i abans d'anar a la facultat. I reconec que, si ara pugués, més d'un dia m'escaparia aviat al matí per retrobar-me amb aquestes delicioses sensacions.
Un altre plaer dels meus, aquest molt més recent, és visualitzar una entrada al blog quan tot just l'acabo de publicar, després de redactar-la, revisar-la i esmenar-la reiterades vegades.
Una bona copa de vi, acompanyada d'una taula de formatges i una conversa agradable, també ocupa un dels primers llocs a la meva llista dels plaers predilectes.
En tinc més: recopilar fotografies i mirar-les una i una altra vegada; o comprar i escriure una vintena de postals per a amics i familiars quan marxo de casa, encara que l'escapada sigui a la Costa Brava.
És una qüestió de gustos.
Tens tota la raó, per gaudir d'una plaer físic és molt important l'entorn emocional, fa que el plaer sigui més intens!!!
ResponEliminaMercè