A la meva jo de 8 anys li diria que la vida és magnífica. Que, per més pals que li toqui afrontar, no tingui cap dubte que tot passa i que tot és possible.
Que treballarà molt, però tindrà la sort de saber que no li han regalat res perquè tot s'ho ha guanyat a pols i amb esforç. Que aconseguirà el seu somni de ser periodista i que la feina l'obsequiarà amb moments meravellosos.
Que la sort voldrà que, pel camí, tot i perdre puntals de la seva vida, com la mare i l'àvia, trobarà persones meravelloses que l'acompanyaran en els moments més durs i també en les alegries més gratificants.
Que li partiran el cor en mil bocins unes quantes vegades, però que la seva resiliència és més gran que qualsevol abisme.
Que tindrà tres fills que són tan únics, tan singulars i tan especials que no se'ls hauria imaginat ni en el millor dels seus somnis.
Que les dues germanes que té i unes quantes 'sisters' més la faran sentir la dona més afortunada del món.
Que sigui sempre ella i que no perdi mai la il·lusió, la vitalitat, l'espontaneïtat i l'energia que la caracteritza.
Continua somiant, Pati de 8 anys, fins a l'últim dia que siguis al món. I no deixis mai de somriure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada