Has estat un tio increïble i un tiet insuperable, d'aquells que, després del dinar de Nadal, agafa la colla de nebots i se'ls emporta al cine o a l'Skating. D'aquells que, quan vivia a casa, sabent la il·lusió que ens feia a l'Anna i a mi, deixava monedes sota els coixins del sofà com si li haguessin caigut de la butxaca. D'aquells que sempre estan de bon humor i saben fer-te oblidar de les penes.
Tenies una sensibilitat extrema i has sabut aprofitar la vida al màxim.
Tinc records preciosos per donar i per vendre. Com quan estiuejàvem a Begues i em deixaves agafar el volant del cotxe i portar-te al Casino. Jo devia tenir quatre o cinc anys, però em sabia el camí de memòria i em pensava de veritat que conduïa jo!
Tinc records preciosos per donar i per vendre. Com quan estiuejàvem a Begues i em deixaves agafar el volant del cotxe i portar-te al Casino. Jo devia tenir quatre o cinc anys, però em sabia el camí de memòria i em pensava de veritat que conduïa jo!
O com el dia que se'ns va acudir anar a comprar al supermercat de Segur de Calafell (que estava a l'altra punta del poble d'on teníem l'apartament) en la BMW vermella del Sergio i érem quatre: tu, l'Anna, el Sergio i jo, sense casc i amb el cabàs de vímet. El més fort és que en tot el passeig marítim no ens va parar cap guàrdia urbà!
I com quan tenia 16 anys i em vas portar amb la Txe a la tele a fer un càsting, perquè la Mai preparava un programa i estava fent proves. Em vàreu recollir davant de casa i va ser un dels millors dies que hem passat junts, sobretot perquè el càsting va anar bé!
Gràcies per tot, per ser tan gran, per ajudar-me sempre que t'ho he demanat i per inspirar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada