NO VULL ANAR A DORMIR

Fa dies que escoltes en bucle el tema No vull anar a dormir d’en Joan Dausà. 

T’encanta ser multípara i presumeixes de tenir els millors tres fills del món amb un orgull que és més gran que tu. Però els dies passen que volen i, entre les criatures, la casa, l’home i la feina, el temps que queda per a tu és irrisori. Per això quan ja dormen tots i tens la roba plegada, el menjador endreçat i la cuina recollida et negues a desfilar cap al llit, encara que sàpigues que el petit et despertarà tres o quatre vegades abans no soni el despertador. 

No tens esma ni d’escriure al blog, que és el que més desitjaries, però et cal estar amb tu mateixa, fer llistes de coses pendents, mirar les últimes fotos que has fet i anotar -a la llibreta blava que recull, per exemple, el mític no me lies, no  me lies, que te conejo de la nena quan tenia 3 anys acabats de fer- una bestiesa que t'ha dit el gran i que t'ha fet molta gràcia. 

Sempre has estat poc casolana i, què carai, enyores la nit. Trobes a faltar sortir a fer el gamberro sense haver de mirar el rellotge. Necessites improvisar una nit de festa. T’ho demana el cos a crits i ja no saps si és la crisi dels 40, les ganes d’anar a ballar, que estàs més nostàlgica que mai o l’enyorança d’aquells sopars de nenes que et feien riure més que tots els monòlegs d'en Rubianes junts.

Taral·leges fascinada la tornada del tema, una i una altra vegada, i per uns instants t’hi sents. Imagines que surts a fer unes birres i que una cosa et porta a l’altra i que sense saber com, acabes tornant a casa quan ja despunta el sol, com si no existís el demà, amb un somriure d’orella a d’orella i pensant, exultant, que te quiten lo bailao.