dijous, 5 de juliol del 2018

CANSADA D'ESTAR CANSADA

De totes les situacions estressants que has viscut a la vida, aquesta és –amb una diferència abismal– la pitjor. Mai havies tingut tan poc temps i tantes coses per fer. I tu, que ets cagapresses d’ofici, ho portes fatal. 

A una mudança que està sent mortal de necessitat i que acabarà amb la teva salut física i mental, s’hi afegeix el neguit de no saber si el petit s’adaptarà bé a l’escola bressol, la impotència que acumules perquè la mitjana entra cada dia plorant a un casal que semblava fet a mida per a ella, i certs nervis perquè el gran, que per a tu encara és molt petit, ja torna tot sol a casa. 

Et deu haver agafat molt baixa d’energia. Sinó, no t’ho expliques. Et tenies per una dona forta. Has treballat des que tens ús de raó i has combinat sempre els estudis amb la feina fent jornades laborals de vegades maratonianes i, sovint, en tres llocs alhora. Però mai mai mai mai mai mai t’havies sentit així. Estàs esgotada a tots els nivells. 

Dorms poc i malament. Et costa trobar temps per tallar-te les ungles i demanes hora per anar a la dutxa. En els trajectes en metro fas llistes amb tot el que encara falta per fer i estableixes un ordre de prioritats en un calendari ideal que no es compleix ni a la de tres. La mudança i el que s’hi deriva monopolitzen totes les converses amb el Marc. No recordes l’última vegada que vas seure al sofà a mirar el Polònia. De fet, és que encara no has instal·lat la tele, ni el telèfon, ni has pogut fer el trasllat d’internet (tot i que això últim no et preocupa gens: és el millor d'aquesta situació perquè no t’has de barallar amb el nen perquè deixi estar l’iPad). 

Fins ahir no vas anar a encarregar la placa de la bústia, no hi ha els porta-rotlles del paper del vàter ni els tovallolers, caldrà canviar el sofà perquè el que tenies no hi cap, a la galeria fa falta un moblet pels productes de neteja i un carro per a les cebes i les patates, ja estan totes les llibreries muntades però no veus el moment d’omplir-les, et falta espai per a la roba, encara hi ha desenes de capses amuntegades en fileres per tot el passadís i no trobes una caixa que era molt important. 

De fet, estàs cansada d’estar cansada. Vols recuperar la teva vida. La teva rutina. El teu dia a dia normal. Necessites anar a passejar amb els pirulos, parar a fer un Cacaolat i veure la vida passar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada