LA RUSCALLEDA, MOLT MÉS QUE UNA CUINERA

Un dels avantatges de ser periodista és que et dóna la possibilitat de coincidir amb persones que, si no fos per això, segurament no hauries conegut. Em refereixo a persones de reconegut prestigi professional, que formen part de l'esfera pública i que sovint surten per la televisió o les podem escoltar a la ràdio perquè, abans, un altre periodista ja les ha entrevistat.

Foto: Josep Maria Rué

Ahir, per feina, vaig conèixer personalment la Carme Ruscalleda en l'entorn on se sent més còmoda: el restaurant Sant Pau. Vàrem estar juntes poc més d'una hora, suficient com per adonar-me que la Carme és exactament tal i com estem habituats a veure-la. És tan menuda per fora com gran per dins. Regala els somriures a dojo, desborda vitalitat i encomana aquest amor absolut per la gastronomia. Es mou amb el pas ferm i depressa, però no s'estressa, i dirigeix un equip de treballadors -que avui al matí superava la trentena- amb la fermesa d'una líder i la dolçor d'una mare.

El Sant Pau i la Carme estan fets l'un per l'altre. Es fa molt difícil saber qui va ser abans, si l'ou o la gallina. La simbiosi és perfecta. L'estètica del restaurant respon al gust per l'elegància que s'intueix en ella. És tan sobri com acollidor, tan bonic com funcional i tan càlid com net i polit. No hi ha dubte que la cuina del Sant Pau és casa seva i que el seu ofici és la seva vida. No se'n pot pas amagar. La delata la llum que desprèn quan en parla. És tanta la devoció que posa en tot el que fa, que quedes hipnotitzat seguint-la amb la mirada. De fet, surts del Sant Pau sabent que un dia o altre hi tornaràs.

Foto: Josep Maria Rué