LA NIT I EL DIA

Ell s’allunya quan s’ofega
Ella s’ofega si ell s’allunya
I quan ell marxa del niu
ella enyora el seu caliu.

Ell vol gaudir en soledat
Ella vol el seu esguard
Ell és de poques paraules
i ella de molt pocs silencis.

Ella no en té mai prou
Ell és feliç quan plou
Ella vol dos-mil petons
Ell tant sols un o dos.

Com els dos pols d’un imant
que s’atrauen caminant,
venen de llocs diferents,
cercant camins convergents.

Dues maneres de fer,
dues formes d’estimar
que desitgen pel demà
trobar junts l'eternitat.