Avui és el Dia Mundial de la Ràdio.
Aquest és, sense cap mena de dubte, el mitjà
de comunicació que més t'enganxa quan el tastes.
Recordo amb un grau de detall extraordinari el
meu primer dia de ràdio i tots els que han vingut després. La ràdio m'ha
regalat sensacions que ni hauria imaginat que existien.
La ràdio és viva, és espontània, és àgil i
fresca. La ràdio és més íntima i propera que la premsa i, alhora, més senzilla,
més immediata i menys sofisticada que la tele.
La relació que el locutor estableix amb
l'oient és gairebé d'amistat, per la complicitat que et permet el canal.
Aquesta és la màgia de la ràdio i la coneixen molt bé
tots els oients de pura raça, aquells que es lleven amb el seu dial preferit,
els que no saben adormir-se sense el transistor, aquells que en els trajectes
de cotxe van sempre acompanyats del so de les ones...
I que coneixem també al detall els periodistes
que hem tingut la sort de gaudir de l'espectacle fantàstic que té lloc al
locutori quan ets on air.
Només la ràdio permet dissimular sobre la
marxa accidents o imprevistos que sorgeixen en directe
Per tot això, la ràdio és única, és apassionada i és incomparable.
Per tot això, la ràdio és única, és apassionada i és incomparable.
Feliç dia de la ràdio a tots!
Es diria que ho trobes a faltar...
ResponElimina