diumenge, 19 d’agost del 2012

ENAMORAR-SE D'UN DESTÍ


Una ciutat, normalment, no la recordes per com és sinó pel que hi has viscut. Si t'agrada viatjar, i pots fer-ho de tant en tant, hauràs comprovat que de vegades l'opinió que tu tens sobre un lloc determinat no coincideix amb la d'algun amic o familiar que també hi ha anat.
A banda dels gustos i predileccions que cadascú pugui tenir, que un indret et sedueixi o no depèn, en gran mesura, de les experiències que hi hagis viscut i de les persones que les hagin compartit amb tu.
El fet que el lloc ens pugui semblar més o menys atractiu, si alguna vegada repetim un destí amb diferent company de viatge, reforça aquesta teoria.
El moment vital en què et trobes quan fas l'escapada, l'estat anímic i moral amb què encares l'aventura de descobrir una cultura que sovint s'allunya de la teva i la relació que tinguis amb qui viatja amb tu, seran, sens dubte, els factors que determinaran la seducció que puguis sentir pel destí escollit un cop l'hagis visitat.
El record que guardem d'un viatge està inevitablement condicionat per tot això. El lloc és el que és, amb els seus colors i les seves aromes, amb la seva arquitectura i la seva tradició culinària. Però si nosaltres ens n'enamorarem és per les circumstàncies que us comentava abans, que ben poc tenen a veure amb si l'art, la cultura i el caràcter del país en qüestió ens atrauen o no.

1 comentari:

  1. LONDRES!!!! Així, en majúscules. El primer viatge amb els nens que hem gaudit plenament.
    València, Galizia, inclús París i Eurodisney van tenir certes restriccions a l’hora de muntar la logística del viatge i de l’estada.

    Londres no. Londres, l’any passat, va ser el nostre primer viatge sense peluixos [els vam comprar allà ;-) ] i en què el fet d’anar amb nens no ens va impedir fer absolutament res del que ens va venir de gust fer.

    Museus, parcs, monuments...aaahhhhh Londres Es-tan-bul liciós. ;-)

    Sí, d’acord, que no t’agradin gaire les discos, que el consum que facis d’alcohol en 7 dies a la capital del Regne Unit sigui una pinta fent Fish and Chips, i que les 10.00 de la nit sigui una hora més que raonable per tornar a l’apartament, ajuda.

    El proper pas serà que serem nosaltres els que els impedirem fer algunes coses que els vingui de gust. Sempre que Ankara vulguin venir amb nosaltres. ;-)

    ResponElimina