És clar, quina ximpleria de pregunta. Un home.
Demà fas 18 anys i jo encara no entenc com ha pogut passar tot tan de pressa.
No ens assemblem gaire, de manera de ser, però no podries encantar-me més. Ni en el millor dels somnis hauria imaginat que la vida m'obsequiaria amb un fill com tu.
T’admiro profundament perquè dius el que penses, sense filtres ni edulcorants. Perquè ets llest com la fam, tens una capacitat de raonament infinita i arribaràs allà on vulguis. Perquè no has tingut mai el cap ple de pardals i ets pràctic i pragmàtic. Envejo la teva genialitat humil i la teva calma i perseverança.
M’has ensenyat a ser mare, a tenir paciència, a dimensionar els problemes, a prioritzar el que és important, a caure i aixecar-me una vegada i una altra, i a estimar sense condicions ni límits.
Gràcies. Per ser com ets i per deixar-me créixer al teu costat. Tant de bo que en puguem celebrar molts més, d'aniversaris, perquè compartir amb tu aquest viatge que es diu vida és un autèntic regal.
T'estimo.
