Encara no havia tingut l'oportunitat de veure'l ballar en directe i reconec que les expectatives eren elevades: pel que havia sentit a dir, per algun treball vist en vídeo i pel llinatge artístic al qual pertany i que, necessàriament, duu tatuat al seu ADN. Un artista neix artista, perquè el talent no s'adquireix, el talent és té. I a un artista se'l reconeix en el mateix instant en què trepitja l'escenari.
Així va ser. Tan bon punt l'Isaac Montllor va entrar a escena, vaig saber que era un ballarí excepcional. És precís en els seus moviments, ferm en les seves passes i d'una delicadesa rítmica exquisida. La seva presència a l'escenari posa de manifest tota l'experiència acumulada en més de catorze anys de professió.
La CND presentava aquest cap de setmana Nippon-Koku al Mercat de les Flors. Sota aquest títol amb reminiscències clarament orientals i que significa "Estat del Japó", s'ha estrenat a Barcelona una peça de llarga durada (75 min) concebuda, creada i coreografiada per Marcos Morau, director fundador de la companyia La Veronal. Morau crea treballs a partir de paisatges geogràfics. En aquest cas, l'argument se situa en un hipotètic final de la Segona Guerra Mundial al Japó i ens parla del poder, de com s’enfronten les persones amb l'autoritat. Un grup de soldats, suposadament poderosos, són en un lloc sense identificar. No tenen ningú a qui manar, ni civils, ni ostatges ni altres soldats. Són dirigents fora de lloc, en un espai on no arriba mai la guerra.
La CND presentava aquest cap de setmana Nippon-Koku al Mercat de les Flors. Sota aquest títol amb reminiscències clarament orientals i que significa "Estat del Japó", s'ha estrenat a Barcelona una peça de llarga durada (75 min) concebuda, creada i coreografiada per Marcos Morau, director fundador de la companyia La Veronal. Morau crea treballs a partir de paisatges geogràfics. En aquest cas, l'argument se situa en un hipotètic final de la Segona Guerra Mundial al Japó i ens parla del poder, de com s’enfronten les persones amb l'autoritat. Un grup de soldats, suposadament poderosos, són en un lloc sense identificar. No tenen ningú a qui manar, ni civils, ni ostatges ni altres soldats. Són dirigents fora de lloc, en un espai on no arriba mai la guerra.
En aquest context aparentment fred, hostil i inhòspit, els moviments del cos de ball de la CND, sovint a una velocitat trepidant però d'una precisió extraordinària, transporten l'espectador a un món de sensacions de mil colors, passant de la desesperació del suïcidi a la calma d'una geisha. La música, composada per Luis Miguel Cobos expressament per a l'espectacle, harmonitza tant amb les diferents coreografies concebudes per al muntatge que aconsegueix que el públic se senti part integrada de la peça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada